FSF >> Com et vas introduir a l’electrònica?

IDF>> Va ser a finals dels 70’s, estava fascinat per els primer sintetitzadors que surtien a l’ època i era algo increible veure el so que surtia d´aquelles caixes amb tecles.
Recordo el primer que vaig tenir, era el llegendari Korg MS20 i el VOCODER VC10, per mi era entrar en una nova galaxia, una nova manera de composar i crear música.

FSF >> Quant temps t’hi vas dedicar i què va passar? Vas fer concerts?

IDF>> Vaig introduir-me en aquella dècada, la dels 80’s, a la música electrònica i vaig començar a compondre música, fins a treure 9 cassetes que els distribuïa directament per correu a tot el país, llavors no teníem ni whatsapp, ni Internet, ni tampoc MIDI, que va sortir ben aviat. Escoltava tot el que anava sortint en vinil de Kraftwerk, SPK, Cavaret Voltaire, John Foxx, Japan, Brian Eno i tot el segell Ralph Records. Vaig començar a fer concerts i performances com a IDEE DU FEMELLE per tota la ciutat de Terrassa, a bars musicals, museo de la ciència, sales diverses, també paral·lelament sota el grup Doner Kebab, i mes tard Dali.

FSF >> Alguna cosa a destacar?

IDF >> Vaig estar dos anys a Matadepera Radio i desprès un altre a Egara Radio retransmitint un programa anomenat la Kaixa Ritmica, en el que posaba tot el que anava comprant de vinils, escola berlinesa, New Wave, Postpunk, vanguardista, experimental, etc.

FSF >> Per què vas deixar-ho?

IDF >> Amb la mili pel mig i a finals del 90’s havia de buscar-me la vida amb 30 anys i em vaig veure obligat a deixar de fer música. Va ser com sentir-se frustrat. Fins a mitjans dels 90’s no entrava de ple el món digital i tenia altres projectes com a negoci, sempre dins del món de la cultura musical. La música electrònica a mitjans dels 90 va entrar en una fase involutiva, poc creativa, va ser com aletargar-se.

FSF >> Com neix el Legends?

IDF >> A finals dels 90’s tenia un projecte que era construir un local temàtic enfocat a la música Country americana, es deia Nashville. Em vaig centrar en aquesta cultura com a negoci, ja que havia invertit molt. La cosa va durar 9 anys, fins que es va tancar. L’any 2012 vaig obrir la sala Legends, una sala polivalent on s’organitzen concerts de tots tipus de música i especialment des de l’any passat ja es programen concerts i festes de música techno, synth-pop, indie, etc.

FSF >> Com està sent el teu retorn a l’electrònica?

IDF >> He retornat a la música electrònica des de l’any 2013, ja en tenia ganes i sabia que algún dia hi tornaria d´una manera activa. Estic composant i la part creativa és la que em fa sentir més tranquil i feliç com forma d’evasió. Sembla que girem sobre una roda que dona voltes. Ara les possibilitats i els mitjans són més fàcils d’aconseguir, per això veig que ara som milers els que fem música electro, i abans érem uns pocs privilegiats.

FSF >> Quins plans tens?

IDF >> El que m’ha fet despertar és que el segell Domestica Records s’interessès per produir les cintes dels 80’s, això m’ha donat ales i oxigen. Ara segueixo fent treballs en digital, es poden trobar a Bandcamp. Hi ha previst a final d´any la producció a vinil del K7 Sequences 1988.

FSF >> Com vas conèixer el Frente Sònico Futurista?

IDF >> A través de Facebook. És bo que hi hagi comunitats on avui dia gràcies a les xarxes tothom està connectat i així tenim més coneixement del que s’està fent, quins grups, esdeveniments, etc. Una comunitat com aquesta obre les portes a molts músics que estàn començant i que fan música original.

FSF >> Què esperes del Terrassa Techno Militia?

IDF >> Espero que sigui un èxit i que no sigui l’única festa de música electrònica, la sala Legends ofereix un espai ideal i crec que obre un ventall de futurs esdeveniments enfocats a la música avantguardista electrònica en general.